La vergonya pot ser un lligam més fort que l’amor”. Paraules de Carlo Ginzburg, mort el passat mes de juny a 87 anys, del seu darrer llibre, una col·lecció d’assajos encapçalada pel text que dona títol al volum (Il vincolo de la vergogna, 2025).

El va escriure fa més de 20 anys, quan els Estats Units obrien el camp d’internament de Guantánamo, on avui encara malviuen quinze “enemics combatents sense Estat” detinguts a l’època de la guerra global contra el terror i condemnats de per vida sense càrrecs ni judici. L’assaig surt de l’anàlisi dels propis sentiments davant la negació del dret a tenir drets als sospitosos de terrorisme en mans de l’exèrcit dels Estats Units.

El magnífic microhistoriador que va ser Ginzburg sent la més gran indignació, però no vergonya, per la senzilla raó que no s’identifica amb el país responsable de l’obertura d’aquesta monstruosa instal·lació carcerària.Seguir leyendo